Xau 4. Llengua i literatura

Llegeix els diferents significats de la paraula diari: diari 1 Fulls impresos que surten cada dia i que informen de fets importants que passen al món. 2 Quadern on una persona escriu les coses que li passen cada dia. Mira el títol i els subtítols del text. [...]

Llegeix el títol. Si no saps el significat d'aquesta expressió llegeix aquestes definicions: cacera Acció de caçar. singular Únic, que es distingeix dels altres. Creus que aquesta nina té aspecte de caçadora? En acabar la lectura hauràs de dir quines coses ha caçat. Una cacera singular Na Núria, per celebrar l'èxit de la cacera, es va menjar dues o tres pastilles de xocolate. Havia aconseguit atrapar un tros de mar. [...]

Un pancuit és un plat senzill i barat que fa anys que es prepara. Has menjat mai un pancuit? Aquest còmic és l'adaptació d'una llegenda. Saps què és una llegenda? El pancuit PICANYOL: "La sopa d'all. Llegenda catalana", Cavall Fort, núm. 1049-1050, abril del 2006.

Llegeix el títol. És posssible que un camí es perdi? Quin tipus de narració deu ser? Mira les il.lustracions i digues llocs per on pot passar el camí. El camí que es va perdre Tots els camins duen a qualque lloc: surten d'un poble i van passejant fins al poble veí; o s'escapen d'una possesió i volten pels horts; o baixen saltant des d'una ermita fins que arriben a la mar. Però una vegada, hi va haver un camí que es va perdre. [...]

La bruixa de l'hivern Ara llegiràs un conte argentí. Passa als Andes, una serralada molt alta que recorre tota la costa oest de l'Amèrica del Sud, passant per Xile, l'Argentina, Perú, Bolívia, Equador, Colòmbia i Veneçuela. A més del castellà, en aquests territoris s'hi parlen altres llengües: el quítxua, el tupí-guaraní i l'aimara en són les més importants. Per a la gent que viu a les muntanyes, l'hivern pot ser molt dur. [...]

Cares aterridores Les pintures per a la cara són fàcils d'utilitzar, però es necessita temps per aconseguir un bon resultat. Prova diferents estils en un paper i després convenç un amic perquè et deixi maquillar-li la cara. Advertència: les pintures facials embruten molt; per tant, convé tenir pedaços a mà. Jane BULL: "Com fer cares aterridores", El llibre de les disfresses (adaptació). Barcelona, Ed. Molino, 2002.

Feim teatre En aquesta escola ja fa dos cursos que els alumnes del cicle mitjà preparen una obra de teatre per als alumnes de P5 i del cicle inicial. És una activitat que esperen amb il·lusió tant els alumnes grans com els petits. Han de fer molta feina, però el resultat ho paga. Avui a l'hora de tutoria els alumnes de 4t començaran a parlar d'aquesta activitat.

Vaig conèixer na Violeta ara fa un any. De tan fi que tenia el pèl, tot d'una me'n vaig enamorar. Era una moixa intrèpida, no tenia por de res. Jo, que més aviat som tranquil i casolà i dorm moltes hores, no entenia com m'havia pogut enamorar d'una moixa que no parava ni un minut al mateix lloc. Un dia que estàvem assegudets, tranquils, bevent una taronjada, em va dir: –Mira, moixet meu, demà me'n vaig a San Francisco. [...]

L'auca de Sant Jordi Basat en Ramon CUÉLLAR i Joan VILAMALA: "Auca del Llibre i la Rosa" (adaptació), La paret de les auques, http:/www.auques.cat, 2004. Consultat febrer 2012.

Els mosquits Introducció Després de molts anys d'estudis i d'invertir-hi molts diners, de vegades els investigadors arriben a conclusions poc determinants. Molta gent s'adona que aquests insectes impertinents tenen un sentit especial per localitzar les seves víctimes i per escollir unes persones i no d'altres. [...]

L'entrevista: Joana Raspall Una vida a Sant Feliu Joana Raspall ha tingut una vida força tranquil·la que ha dedicat a la seva gran família, a llegir i a escriure. Va néixer a la Barceloneta el 1913, però gairebé sempre ha viscut a Sant Feliu de Llobregat. Va fer els estudis de bibliotecària i es va casar amb el doctor Cauhé, metge del poble, amb qui va tenir quatre fills. [...]

La rabosa i els venedors de peix Un dia d'hivern molt fred la rabosa cerca qualque cosa per menjar, però, tot i que ha recorregut camps i boscs, no troba res per fer un mos. Llavors sent renou de carros, i una olor deliciosa de sardines fresques li comença a fer pessigolles al nas. Són els venedors que tornen del port, i els seus carros estan farcits de paneres que vessen de peix pertot. De cop la rabosa ha tengut una idea. [...]